El 2 de maig van començar les presentacions dels treballs d'aquesta avaluació. El grup 1 va ser el primer en exposar el seu tema sobre la moral.
La moral és un conjunt de valors que té cada persona. Les persones actuem segons els criteris que creem que són correctes.Els individus no podem ser amorals. A més, és important dir que la societat ens fa ser com som. El conecepte de determinisme diu que tot el que fem ja està determinat, però hi ha un problema: tots els fets ocorreixen per causes. Per tant el determinisme és incorrecte ja que nega la moral perquè nega la llibertat. Cal diferenciar entre fet i valor. Fet és alló que fem (objectiu) i valor és el que deuria ser (subjectiu). Aquest grup també van parlar sobre la llibertat. Podem distingir la llibertat interna, que són les decisions que nosaltres prenem segons el nostre criteri i la llibertat externa, la que té un individu amb la societat i en la que els altres individus obstaculitzen la teva conducta.
El 7 de maig el grup 2 va exposar el seu treball sobre la justícia. Enacara que semble mentida la preocupació per la convivència ve de lluny i el concepte de justícia ja existia en l'època d'Aristòtil. Aquest deia que amb la justícia s'aconseguia una armonia amb l'entorn i això conduïa a la felicitat dels ciutadans. La lluita de cada un de nosaltres per la felicitat entra en lluita en la busca de la felicitat dels altres. Per això sense una convivència basada en la justícia, no és possible la felicitat. En resum podem dir que la justícia són les regles que permeten que cada un puga buscar la felicitat sense entrar en coflicte amb els altres. I per tant en una societat és necessària la justícia. Hi ha dos tipus de justícia, la commutativa, que regula les relacions entre persones i la distributiva, que regula la distribució del bens. També hi ha dos teories sobre la justícia, el iusnaturalisme i l'utilitarisme.
El 14 de maig el tercer grup va explicar què la globalització. Ho van fer des d'un punt de vista polític, econòmic i cultural.
La globalització és la tendència dels mercats i les empreses a estendre's aconseguint una dimensió mundial. La globalització té el seu inici amb la caiguda del Mur de Berlín i el seu màxim esplendor a meitat del segle XX.
La globalització té, com tot, arguments a favor i arguments en contra. Alguna arguments a favor són per exemple, des de punt de vista econòmic, la creixent privatització dels sectors econòmics;des del punt de vista polític, la disminució dels controls migratoris; i des del punt de vista cultural, la diversificació i enriquiment dels costums, ente mols altres exemples.
Pel que fa als arguments en contra, podem assenyalar des del punt de vista econòmic, l'amenaça a les condicions de treball i la sobreexplotació del medi ambient; des del punt de vista cultural, la seva homogenització; i des del punt de vista polític, el domini d'algunes empreses sobre els països pobres.
A partir d'aquests problemes sorgeixen l'ecoètica, un moviment que pretén reduir la sobreexplotació que sofreix el medi ambient i l'antiglobalització que pretén frenar-la mitjançant el comerç just, la TasaTobin, etc.
El 21 de Maig v atenir lloc l'exposició del quart grup. Aquests ens van parlar del concepte de ciutadania. La ciutadania és un model a assolir en el qual tot individu és igual i té dret a participar en la vida política. El sociòleg Marshall va dividir la ciutadania en: Ciutadania civil: protecció de l'individu davant l'Estat. Ciutadania social: demanda a l'Estat perquè faci coses pel seu benestar. Ciutadania política: es pot resumir en el terme de democrácia. Els ciutadans tenim dret a participar en el poder de l'Estat. També ens han explicat la diferència entre ciutadà i súbdit que va establir Rousseau. El ciutadà viu en un estat democràtic i té drets i deures. Mentre que el súbdit no té drets, sinó deures. A més, en les societats antigues hi havia una ciutadania insuficient, ja que no es reconeixia els ciutadans davant l'Estat. I també cal dir, que una cultura és superior a unes altres, si aquesta reconeix més drets que les demés.
El 23 de Maig l'ultim grup va presentar el seu treball sobre els drets humans. Els drets humans són els drets que han sigut reconeguts a les persones. Són les necessitats bàsiques que hem de tenir i suposen una base moral i ètica. Aquests drets es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans. Al 1979 Vasak va fer una classificació dels drets: 1ª genració: drets civils i polítics. 2ªgeneració: drets social, que es divideixen en drets culturals i econòmics. 3ªgeneració: pretén un estat de benestar mitjançant el consum, el mediambient i la immigració. Vasak es va inspirar en les tres divises de la Revolució Francesa per a la seva classificació: igualtat, llibertat i fraternitat. A més, podem diferenciar diversos tipus de drets: Drets naturals: són els principis del que és just i injust. Drets subjectius: les obligacions. Drets constitucionals: analitzen i controlen les lleis que regixen un Estat.
GRUP 1 PERQUÈ SOM MORALS? Els essers humans naixem indeterminats i necessitem adquirir regles de conducta que son impostes per la comunitat en la qual vivim. A partir de les regles adquirim una manera de viure i segons criteris actuem i justifiquem comportaments. Som morals perquè elegim el que ens convé i construïm el nostre caràcter. La moral es el conjunt de judicis (normes) que poden ser de tres tipus: 1. Dret: regulen es relacions entre els individus 2. Religioses 3. Tracte social: l’individu decideix sobre la seva conducta. Les normes dirigeixen la conducta dels individus basant- se en valors morals assumits per la societat que impliquen el deure de fer alguna cosa que s’ha de complir. La llibertat és la capacitat que posseeix l’ésser humà de poder obrar segons la seva pròpia voluntat pel que és responsable dels seus actes. La llibertat externa es la possibilitat de l’individu de realitzar quan ell ho triï o actuar sense restriccions dels altres sense sotmetre’s a una autoritat com són les lleis (imposició de límits). Les lleis no són una minva de la llibertat sempre que es participi en la elaboració d’aquestes, es a dir, sempre que hi haja democràcia. El determinisme: existència de la llibertat en l’acció humana per motius biològics, psicològics o socioculturals. Un problema és que tots els fets ocorren per causes. Ens creem lliures perquè ignorem les causes però els fets determinen la nostra conducta bé de manera biològica (herència genètica) o bé de manera social. Responsabilitat: pot ser moral (intenció de qui ha actuat) o legal (delicte descobert i sancionat). Consciència moral: adonar-nos de la nostra conducta i jutjar-la per empatia i respecte cap a nosaltres. Som morals quan seguim les regles com: no matar, no robar, no ferir els indefensos, no mentir... O quan ens basem en un criteri i portem a terme una acció, bé actuar per aconseguir allò que volem o bé, creiem que hem d’actuar d’aquesta manera. Som immorals quan no seguim les regles que la societat considera bones. Som amorals quan no tenim un codi de conducta que ens mostri com actuar. Ètiques que es basen en els fins són les teològiques i les deontològiques. L’hedonisme cerca el plaer con a font de felicitat (Epicuri) i depèn del sistema de valors de la persona. Els corrents més idealistes classifiquen qualitativament el plaer i els més espirituals són els més purs i proporcionen l’autentica felicitat. Eudemonisme aristotèlic hel•lenístic: és una doctrina ètica que considera la felicitat com el bé suprem. Hi ha el subjectiu (el fi de les accions no són plaers dolents) i el objectiu (el fi és la realització d’un bé objectiu. Deontologisme són les ètiques de l’acció comunicativa (ètica de J.Rawls). El deontologisme considera que les accions son bones en la mesura que s’ajusten als principis morals. L’axiologia estudia la natura dels valors i judicis valoratius. Tracta els valors negatius, analitzant els principis que permeten considerar que alguna cosa és o no valuosa. Relativisme moral: posició que sosté que no hi ha actes absolutament bons ni dolents i acceptaria judicis morals diversos sobre el mateix acte.
GRUP 2 ORIGEN I LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC. LA JUSTÍCIA. Encara que sembla que els problemes polítics comencen ahir, la Història ens mostra que la preocupació per la convivència entre els ciutadans ve de molt lluny, casi 2500 anys. Plató (s. IV aC) considera que la justícia és la virtut que fa possible l’existència de l’harmonia entre els ciutadans del que llavors s’anomenava polis. I, Aristòtil, el seu deixeble considerat com el pare de la ciència política va dissenyar la piràmide Justícia Harmoniafelicitat Justícia i felicitat: individu i comunitat Quines són les condicions socials, polítiques i econòmiques que fan possible la felicitat? La nostra lluita pròpia per la felicitat entre en lluita en la cerca de la felicitat dels altres individus de la nostra societat. Si la societat en que ens trobem és injusta, podem trobar la felicitat? Sense una convivència basada en la justícia no és possible la felicitat. A més si no hi ha justícia, aconseguir la felicitat seria més que difícil. Seria impossible. La justícia és garantia per la convivència. A una societat hi ha d’haver justícia per a què cada un pugui buscar la seua felicitat sense entrar en conflicte amb els altres individus de la societat que també busquen la seua felicitat. Els individus són necessàriament feliços en una societat amb unes lleis justes? No, perquè La naturalesa ens fa diferents i crea injustícies (malalties, capacitats i accidents) però les lleis no ho poden canviar. Diferències per el mode en que està organitzada la societat (poderosos i dominats, rics i pobres, privilegiats i desprotegits). És beneficiós per als individus viure en comunitat. Per això hem d’intentar que les desigualtats no acaben en injustícies. Justícia commutativa: Regula les relacions i transaccions entre persones. Justícia distributiva: Regula la distribució de bens d’una comunitat. TEORIES DE LA JUSTÍCIA: I han dos postures sobre l’origen de la justícia. Les que consideren que té un fonament natural i les que diuen que té un origen positiu o social. EL IUSNATURALISME: ESCOLÀSTIC: Propi del pensament cristià. La Justícia prové del Dret Natural que té un origen diví. IL•LUSTRAT: Desvincula el Dret Natural de Déu i de la religió. La justícia se fonamenta en la naturalesa racional del ésser humà. La construcció del Dret natural la du a terme la raó. L’UTILITARISME: Dintre del positivisme jurídic que considera que la justícia és una creació del ésser humà, que l’home crea el dret, les lleis, les normes. Considera que és justa tota acció que porta a una maximització quantitativa de conseqüències bones per a una població. El màxim benestar per al màxim número de persones. Conclusió: l’home vol viure bé, viure bé vol dir estar bé, estar és tenir benestar (fugir del malestar) . El benestar és la felicitat. Però com l’home no viu, sino que CONVIU amb els altres, necessita de una ciència que busqui les normes justes que afavoreixin l’harmonia: LA POLÍTICA
ECOÈTICA: filosofia i moralitat que pretén aconseguir la reducció de la sobreexplotació que sofreix el nostre medi ambient, sobretot gran part dels nostres recursos naturals. La globalització provoca: desequilibris entre el primer i el tercer món, augmentats per les polítiques econòmiques de institucions com FMI o BM, donant lloc al deute extern, en la majoria dels casos i greus problemes financers per als països en els que les seves economies necessiten un major nombre de inversió estrangera, arribant a provocar crisis econòmiques. Davant els problemes de la globalització sorgeix l'anomenat moviment Antiglobalització. Aquest proposa: la redistribució de la riquesa, abolició del deute extern o donació del 0.7% del PIB, aplicació de la Tasa Tobin, el comerç just i la concessió de microcrèdits. Desenvolupament sostenible: l'ús de les energies renovables, minimitza el de les no renovables, i fomenta també la eliminació de residus no biodegradables o contaminants.
8 comentaris:
El 2 de maig van començar les presentacions dels treballs d'aquesta avaluació. El grup 1 va ser el primer en exposar el seu tema sobre la moral.
La moral és un conjunt de valors que té cada persona. Les persones actuem segons els criteris que creem que són correctes.Els individus no podem ser amorals. A més, és important dir que la societat ens fa ser com som.
El conecepte de determinisme diu que tot el que fem ja està determinat, però hi ha un problema: tots els fets ocorreixen per causes. Per tant el determinisme és incorrecte ja que nega la moral perquè nega la llibertat.
Cal diferenciar entre fet i valor. Fet és alló que fem (objectiu) i valor és el que deuria ser (subjectiu).
Aquest grup també van parlar sobre la llibertat. Podem distingir la llibertat interna, que són les decisions que nosaltres prenem segons el nostre criteri i la llibertat externa, la que té un individu amb la societat i en la que els altres individus obstaculitzen la teva conducta.
El 7 de maig el grup 2 va exposar el seu treball sobre la justícia.
Enacara que semble mentida la preocupació per la convivència ve de lluny i el concepte de justícia ja existia en l'època d'Aristòtil. Aquest deia que amb la justícia s'aconseguia una armonia amb l'entorn i això conduïa a la felicitat dels ciutadans.
La lluita de cada un de nosaltres per la felicitat entra en lluita en la busca de la felicitat dels altres. Per això sense una convivència basada en la justícia, no és possible la felicitat.
En resum podem dir que la justícia són les regles que permeten que cada un puga buscar la felicitat sense entrar en coflicte amb els altres. I per tant en una societat és necessària la justícia.
Hi ha dos tipus de justícia, la commutativa, que regula les relacions entre persones i la distributiva, que regula la distribució del bens. També hi ha dos teories sobre la justícia, el iusnaturalisme i l'utilitarisme.
El 14 de maig el tercer grup va explicar què la globalització. Ho van fer des d'un punt de vista polític, econòmic i cultural.
La globalització és la tendència dels mercats i les empreses a estendre's aconseguint una dimensió mundial. La globalització té el seu inici amb la caiguda del Mur de Berlín i el seu màxim esplendor a meitat del segle XX.
La globalització té, com tot, arguments a favor i arguments en contra. Alguna arguments a favor són per exemple, des de punt de vista econòmic, la creixent privatització dels sectors econòmics;des del punt de vista polític, la disminució dels controls migratoris; i des del punt de vista cultural, la diversificació i enriquiment dels costums, ente mols altres exemples.
Pel que fa als arguments en contra, podem assenyalar des del punt de vista econòmic, l'amenaça a les condicions de treball i la sobreexplotació del medi ambient; des del punt de vista cultural, la seva homogenització; i des del punt de vista polític, el domini d'algunes empreses sobre els països pobres.
A partir d'aquests problemes sorgeixen l'ecoètica, un moviment que pretén reduir la sobreexplotació que sofreix el medi ambient i l'antiglobalització que pretén frenar-la mitjançant el comerç just, la TasaTobin, etc.
El 21 de Maig v atenir lloc l'exposició del quart grup. Aquests ens van parlar del concepte de ciutadania.
La ciutadania és un model a assolir en el qual tot individu és igual i té dret a participar en la vida política. El sociòleg Marshall va dividir la ciutadania en:
Ciutadania civil: protecció de l'individu davant l'Estat.
Ciutadania social: demanda a l'Estat perquè faci coses pel seu benestar.
Ciutadania política: es pot resumir en el terme de democrácia. Els ciutadans tenim dret a participar en el poder de l'Estat.
També ens han explicat la diferència entre ciutadà i súbdit que va establir Rousseau. El ciutadà viu en un estat democràtic i té drets i deures. Mentre que el súbdit no té drets, sinó deures.
A més, en les societats antigues hi havia una ciutadania insuficient, ja que no es reconeixia els ciutadans davant l'Estat.
I també cal dir, que una cultura és superior a unes altres, si aquesta reconeix més drets que les demés.
El 23 de Maig l'ultim grup va presentar el seu treball sobre els drets humans.
Els drets humans són els drets que han sigut reconeguts a les persones. Són les necessitats bàsiques que hem de tenir i suposen una base moral i ètica. Aquests drets es recullen en la Declaració Universal dels Drets Humans.
Al 1979 Vasak va fer una classificació dels drets:
1ª genració: drets civils i polítics.
2ªgeneració: drets social, que es divideixen en drets culturals i econòmics.
3ªgeneració: pretén un estat de benestar mitjançant el consum, el mediambient i la immigració.
Vasak es va inspirar en les tres divises de la Revolució Francesa per a la seva classificació: igualtat, llibertat i fraternitat.
A més, podem diferenciar diversos tipus de drets:
Drets naturals: són els principis del que és just i injust.
Drets subjectius: les obligacions.
Drets constitucionals: analitzen i controlen les lleis que regixen un Estat.
GRUP 1
PERQUÈ SOM MORALS?
Els essers humans naixem indeterminats i necessitem adquirir regles de conducta que son impostes per la comunitat en la qual vivim. A partir de les regles adquirim una manera de viure i segons criteris actuem i justifiquem comportaments. Som morals perquè elegim el que ens convé i construïm el nostre caràcter.
La moral es el conjunt de judicis (normes) que poden ser de tres tipus:
1. Dret: regulen es relacions entre els individus
2. Religioses
3. Tracte social: l’individu decideix sobre la seva conducta.
Les normes dirigeixen la conducta dels individus basant- se en valors morals assumits per la societat que impliquen el deure de fer alguna cosa que s’ha de complir.
La llibertat és la capacitat que posseeix l’ésser humà de poder obrar segons la seva pròpia voluntat pel que és responsable dels seus actes.
La llibertat externa es la possibilitat de l’individu de realitzar quan ell ho triï o actuar sense restriccions dels altres sense sotmetre’s a una autoritat com són les lleis (imposició de límits). Les lleis no són una minva de la llibertat sempre que es participi en la elaboració d’aquestes, es a dir, sempre que hi haja democràcia.
El determinisme: existència de la llibertat en l’acció humana per motius biològics, psicològics o socioculturals. Un problema és que tots els fets ocorren per causes. Ens creem lliures perquè ignorem les causes però els fets determinen la nostra conducta bé de manera biològica (herència genètica) o bé de manera social.
Responsabilitat: pot ser moral (intenció de qui ha actuat) o legal (delicte descobert i sancionat).
Consciència moral: adonar-nos de la nostra conducta i jutjar-la per empatia i respecte cap a nosaltres.
Som morals quan seguim les regles com: no matar, no robar, no ferir els indefensos, no mentir... O quan ens basem en un criteri i portem a terme una acció, bé actuar per aconseguir allò que volem o bé, creiem que hem d’actuar d’aquesta manera.
Som immorals quan no seguim les regles que la societat considera bones.
Som amorals quan no tenim un codi de conducta que ens mostri com actuar.
Ètiques que es basen en els fins són les teològiques i les deontològiques.
L’hedonisme cerca el plaer con a font de felicitat (Epicuri) i depèn del sistema de valors de la persona. Els corrents més idealistes classifiquen qualitativament el plaer i els més espirituals són els més purs i proporcionen l’autentica felicitat.
Eudemonisme aristotèlic hel•lenístic: és una doctrina ètica que considera la felicitat com el bé suprem. Hi ha el subjectiu (el fi de les accions no són plaers dolents) i el objectiu (el fi és la realització d’un bé objectiu.
Deontologisme són les ètiques de l’acció comunicativa (ètica de J.Rawls). El deontologisme considera que les accions son bones en la mesura que s’ajusten als principis morals.
L’axiologia estudia la natura dels valors i judicis valoratius. Tracta els valors negatius, analitzant els principis que permeten considerar que alguna cosa és o no valuosa.
Relativisme moral: posició que sosté que no hi ha actes absolutament bons ni dolents i acceptaria judicis morals diversos sobre el mateix acte.
GRUP 2
ORIGEN I LEGITIMITAT DEL PODER POLÍTIC. LA JUSTÍCIA.
Encara que sembla que els problemes polítics comencen ahir, la Història ens mostra que la preocupació per la convivència entre els ciutadans ve de molt lluny, casi 2500 anys.
Plató (s. IV aC) considera que la justícia és la virtut que fa possible l’existència de l’harmonia entre els ciutadans del que llavors s’anomenava polis. I, Aristòtil, el seu deixeble considerat com el pare de la ciència política va dissenyar la piràmide Justícia Harmoniafelicitat
Justícia i felicitat: individu i comunitat
Quines són les condicions socials, polítiques i econòmiques que fan possible la felicitat? La nostra lluita pròpia per la felicitat entre en lluita en la cerca de la felicitat dels altres individus de la nostra societat.
Si la societat en que ens trobem és injusta, podem trobar la felicitat? Sense una convivència basada en la justícia no és possible la felicitat. A més si no hi ha justícia, aconseguir la felicitat seria més que difícil. Seria impossible. La justícia és garantia per la convivència.
A una societat hi ha d’haver justícia per a què cada un pugui buscar la seua felicitat sense entrar en conflicte amb els altres individus de la societat que també busquen la seua felicitat.
Els individus són necessàriament feliços en una societat amb unes lleis justes? No, perquè La naturalesa ens fa diferents i crea injustícies (malalties, capacitats i accidents) però les lleis no ho poden canviar. Diferències per el mode en que està organitzada la societat (poderosos i dominats, rics i pobres, privilegiats i desprotegits).
És beneficiós per als individus viure en comunitat. Per això hem d’intentar que les desigualtats no acaben en injustícies.
Justícia commutativa: Regula les relacions i transaccions entre persones.
Justícia distributiva: Regula la distribució de bens d’una comunitat.
TEORIES DE LA JUSTÍCIA: I han dos postures sobre l’origen de la justícia. Les que consideren que té un fonament natural i les que diuen que té un origen positiu o social.
EL IUSNATURALISME: ESCOLÀSTIC: Propi del pensament cristià. La Justícia prové del Dret Natural que té un origen diví. IL•LUSTRAT: Desvincula el Dret Natural de Déu i de la religió. La justícia se fonamenta en la naturalesa racional del ésser humà. La construcció del Dret natural la du a terme la raó.
L’UTILITARISME: Dintre del positivisme jurídic que considera que la justícia és una creació del ésser humà, que l’home crea el dret, les lleis, les normes. Considera que és justa tota acció que porta a una maximització quantitativa de conseqüències bones per a una població. El màxim benestar per al màxim número de persones.
Conclusió: l’home vol viure bé, viure bé vol dir estar bé, estar és tenir benestar (fugir del malestar) . El benestar és la felicitat. Però com l’home no viu, sino que CONVIU amb els altres, necessita de una ciència que busqui les normes justes que afavoreixin l’harmonia: LA POLÍTICA
GRUP3: LA GLOBALITZACIÓ
ECOÈTICA: filosofia i moralitat que pretén aconseguir la reducció de la sobreexplotació que sofreix el nostre medi ambient, sobretot gran part dels nostres recursos naturals.
La globalització provoca: desequilibris entre el primer i el tercer món, augmentats per les polítiques econòmiques de institucions com FMI o BM, donant lloc al deute extern, en la majoria dels casos i greus problemes financers per als països en els que les seves economies necessiten un major nombre de inversió estrangera, arribant a provocar crisis econòmiques.
Davant els problemes de la globalització sorgeix l'anomenat moviment Antiglobalització. Aquest proposa: la redistribució de la riquesa, abolició del deute extern o donació del 0.7% del PIB, aplicació de la Tasa Tobin, el comerç just i la concessió de microcrèdits.
Desenvolupament sostenible: l'ús de les energies renovables, minimitza el de les no renovables, i fomenta també la eliminació de residus no biodegradables o contaminants.
Publica un comentari a l'entrada